13 de gener 2010

CONSTRUCCIÓ DEL DISCURS POLÍTIC; COMUNICACIÓ PERSONAL I MEDIATICA

 
La primera sessió que van tenir amb Iñaki Bustinduy va ser estupenda. Aprofundir en temes de comunicació sempre m’apassiona i sé que és una de les parts claus d’aquest curs. Es molt important comunicar i comunicar bé, aprofitant tots els recursos possibles per millorar aquesta comunicació.

La comunicació és realment una estratègia i sempre s’ha de pensar i preparar prèviament. Mai s’ha d’improvisar; la millor improvisació és la que es prepara. Sempre has de tenir alguna cosa preparada o algunes estructures mig construïdes per si et sorgeix la opció de tenir que parlar.
Planificació: Ens hem de preguntar
PERQUÈ ?  --> Objectiu
A QUI?  --> Públic
QUÈ? --> Contingut
COM? --> Manera
QUAN? --> Temps
ON? --> Entorn
Els objectius de la nostra comunicació requereixen una bona reflexió de la visió que volem.
Els objectius per poder ser vàlids han de ser sempre SMART, es a dir;
S --> específics
M --> mesurables
A --> assumibles
R --> que siguin un repte
T --> que es puguin temporalitzar
Iñaki ens va recomanar el llibre “La isla de los 5 faros” de Ramón Cortés on se’ns parla dels fars en clau de comunicació;
1.       Fauáritx; Un únic missatge. Una gran idea. Única. Tots els arguments girant al seu voltant. Destaca una sàvia inscripció d’un vell monestir; “parla només si el que has de dir és millor que el silenci”.
2.       Artrutx; Missatge que brilli. Que destaqui. Història memorable.
3.       Punta Nati; Amb llenguatge compartit per tots els interlocutors. Que connecti. Pensant en qui ens escolta.
4.       Cavalleria; Importa el que la gent capta. Comuniquem el que sentim.
5.       Illa de l’aire; La convicció és el que convenç no l’esforç en convèncer. S’ha de respectar  sempre la llibertat de qui escolta.
El missatge ha de ser sempre senzill, únic, un gran missatge. Alhora ha de ser també genuí, memorable. Ha de ser també amb un llenguatge concret (que connecti). Ha de ser amb empatia (el missatge que val és el que capta la gent). I també ha de ser sobretot persuasiu (ha d’emocionar en lloc de vendre).
Frases importants com “Troba primer el missatge i després les paraules vindran soles” i “Tu ets el missatge”, recordem que les paraules son només el 7% del que comuniquem.
Un tema també important a la hora de comunicar és respectar sempre el temps que tinguem i tampoc cal apurar-lo al màxim
“¿El bon comunicador...neix o es fa?”...gran dilema...hi ha de tot...
Algunes frases; “No soy orador, como lo es Bruto, sino un hombre sencillo, como todos sabéis”
“Hay dos cosas que conceden al hombre el prestigio, las dotes para la guerra y las dotes como orador”
“Los puntos se comentarán en el futuro...confía”
“Fue una medicina horrible pero el paciente la necesitaba”
“Sigue hambriento. Sigue Alocado”
Les característiques d’un bon comunicador serien:
·         Autenticitat,
·         Seguretat, credibilitat
·         Emoció, passió, vitalitat, entusiasme
·         Persuasió, influència
·         Empatia, proximitat
·         Equilibri
·         Humilitat
·         Sinceritat
·         Credibilitat
·         Sensibilitat
·         Honestedat
·         Autoconfiança
·         Carisma
·         Experiència (coneixement)
·         Caràcter
FEEDBACK
A la comunicació és molt important la retroalimentació, el feedback. És important retro alimentar al emissor i donar-li un feedback positiu. 
El tema del feedback el tenim ben esquematitzat a la Finestra de Johari:

 

El feedback es demana. S’ha de demanar permís o rebre la sol·licitud. Es bo demanar-ho perquè ens pot ser molt útil, però primer ens hauríem de donar un auto feedback previ doncs nosaltres  mateixos serem molt més autocrítics.
Cal tenir clar que el feedback ha de descriure y no avaluar i sempre s’ha de dirigir a la conducta i no a la persona. A més ha de ser oportú, no es pot colar un feedback en un moment inoportú. S’han de destacar els punts forts com també els millorables. Cal utilitzar un llenguatge condicional com “em sembla”, “crec”...
El feedback s’ha d’acceptar sempre i no s’ha de discutir ni intentar justificar. El feedback hauria de ser bilateral i democràtic però la realitat és que encara no estem prou preparats. Lo ideal és començar dient alguna cosa bona, colar després lo dolent i acabar dient alguna altre cosa també bona.

A la comunicació s’ha de considerar:
CORPORALITAT (el que es fa) i EMOCIONALITAT (lo que se sent) à 93%
LLENGUATGE (el que es diu) à 7%
Les paraules son necessàries però no suficients. Has d’aprofitar la resta d’elements per millorar la teva comunicació. El llenguatge entra millor si el cos acompanya.
Has d’acompanyar sempre amb gestos la teva comunicació, gesticular tot el que parles t’ajudarà a comunicar millor, però el que si hem d’evitar son els tics gestuals i això si ens perjudicaria.
T’has de creure el que dius per poder comunicar bé, no pots fer simplement de megàfon perquè la impostura es nota.
A més si ho tens preparat està tot més controlat. Sempre s’han de planificar diferents escenaris possibles i diferents opcions per si has de parlar.
La distancia psicològica entre l’orador i el públic s’ha de trencar aviat, però no has de subestimar aquesta distància. Tot i que reduïda, la distància ha d’existir sempre i si es trenca del tot, l’orador és mort.
La comunicació efectiva és mirar sempre als ulls perquè així es transmet moltíssim. Si hi ha molta gent també has de mirar-los als ulls, fent “barridos” amb forma de M o W.
Amb la veu es pot treballar el ritme, el volum i la entonació i és important adequar-los sempre a la situació.
El silenci també és fonamental, fins a 8 segons en silenci es poden aguantar però pot arribar a resultar incòmode. Realment s’ha de saber utilitzar el silenci, hem de gaudir d’ell i saber transmetre-ho.
Tampoc cal oblidar que mai tindràs una segona oportunitat per donar una primera impressió.
La vestimenta cal tenir en compte que no ha de ser el missatge, és important però no ha de ser la notícia. Per sort o per desgràcia, la premsa existeix per encarregar-se de fer-lo notícia si els hi hem posat fàcil i per això hem de ser conseqüents en la repercussió que pot tenir la nostra vestimenta i el nostre aspecte en general si està fora de lloc.

Has de facilitar la comunicació i arribar més als teus interlocutors però sabent que tot el que  surt de lo establert és notícia, i això hi ha gent que ho utilitza per crear un personatge, però un personatge té una vida limitada i això és fruit de la falta d’autenticitat.
Hem de ser autèntics, no irreals, ser nosaltres mateixos i saber comunicar aprofitant tots els recursos possibles i amb tota la credibilitat que podem per tal d’arribar a tothom o a la majoria de gent possible.
 

2 comentaris:

Antonio Manrique ha dit...

Noia, com sempre molt bé. Quina feinada. Gràcies

Ivana ha dit...

Ets genial!
Gràcies per la teva feina!